dictat de març

La moda dels texans desgastats, està costant desenes de vides i milers de malats en països com Turquia, Bangladesh, Xina i l’Índia, on s’elabora la major part de la roba que  vestim. L’ONG Cetem denuncia que aquesta aparença de desgast s’aconsegueix en la majoria e casos mitjançant la perillosa tècnica de “sandblasting” que consisteix en aplicar sorra directament sobre la tela texana. Aquet mètode, prohibit a Europa l’any 1966, però encara lícit en altres països, és molt rentable per a les grans marques que ho utilitzen aprofitant la deslocalització de la seva producció.  

Activitats tema 11

1.      La creació de les llengües.

2.      Informar.

3.      a) Explicar les causes de la diversitat lingüística.

4.      1)En primer lloc, situa l’arribada de l’ Homo sapiens i el caracteritza.

2)En segon lloc, presenta l’evolució i els moviments de la primera espècie i com ho va fer.

3)Seguidament, explica que hem realitzat força evolucions pel que fa a les llengües i les principals raons.

4)Més endavant, fa un repàs de les generacions que han agut a la terra i la seva supervivència.

5)Abans d’acabar, proposa la idea d’aconseguir la “raça pura” i diferent mètodes.

6)Finalment, resumeix tot el text i en treu una conclusió.

7.      1)Ara fa més de cent mil anys, les terres centreorientals de l’Àfrica van tenir la sort de contemplar el naixement d’una nova espècie: l’ Homo sapiens.

(Introducció de la primera espècie humana a la terra)

2)La nova espècie, però, va néixer amb ànsies viatgeres.

(L’espècie és va dispersar pel món)

3)El resultat de tot plegat és que continuem sent la mateixa espècie; però és evident que som, també, rics en diferències i força rics, encara, pel que fa a les llengües.

(El fet de que l’espècie és separes pel món va crear noves cultures, i per tant, noves llengües)

4)Unes si mil llengües que reflecteixen la història d’una proesa: la supervivència de la nostra espècie en entorns d’allò més variats.

(La supervivència de l’espècie milers d’anys desprès)

5)I val a dir que, sense entrar en els dominis de la ciència-ficció, seria molt fàcil obtenir una “raça pura” i no caldria enginyeria genètica, ni cap laboratori dotat amb generositat, ni cap investigador de primera línia.

(La possible recreació de la “raça pura” mitjançant procreació entre germans i germanes)

6)Iguals i diferents, questa és la clau d’una aventura que va començar, ara fa quatre, cinc o sis mil generacions, en terres africanes.

(Conclusió de la creació de les llengües gràcies als moviments dels humans)

9.      L’espècie humana va néixer amb ànsies viatgeres; primer va conèixer el continent africà, després va treure el nas per terres asiàtiques, i finalment es va encuriosir per Europa.

10.  1)Perquè res no és estable.

2)El pas del temps queda potenciat per la separació geogràfica dels grups humans i per l’adaptació de cada poble al seu entorn i a les noves circumstàncies.

3)Els grups humans sempre s’han de barrejar.

11.  Naixement de l’espècie sapiens, expansió per les terres habitables, adaptació a l’entorn, separació geogràfica, distància temporal, aportacions de les generacions noves, influències d’altres llengües i derives misterioses.

Alternativa: Supervivència de la nostra espècie en entorns d’allò més variats.

13.  Perquè ha determinat el panorama lingüístic del nostre món.

16.  En primer lloc (introducció)

Pel que sembla

A més,

Finalment(conclusió)

17.  Per què hi ha llengües diverses al nostre món?

Amb aquesta pregunta el autor pot introduir el tema de la diversitat lingüística i seguidament explicar-lo.

Acts. tema 4

3. Corregeix les construccions de gerundi incorrectes.

- Arribà a la meta i va rebre una copa.

- El detingueren i li van posar una multa.

- Passejava pel bosc, i va trobar un camp.

- Ha rebut un cop i a quedat inconscient.

4. Completa les oracions següents amb el gerundi, en cas de que no sigui correcte, utilitza altres construccions.

- L’empenyé amb força i va caure estrepitosament.

- Va arribar al cim i va plantar una bandera.

- S’asseuen encongint les cames.

- El reconegué i el va saludar efusivament.

5. Completa les oracions següents amb el temps verbal que correspongui.

- Si tens un moment, vine a veure’m.

- Si tenies un problema, me l’avies explicat?

- Si no haguessis fet tard, nosaltres haguéssim tingut temps de veure en Marc.

- Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.

11. Completa les oracions següents amb els pronoms li o el.

- A en Pep li horroritza parlar en públic.

- No li afecta gens el que li diguin.

- Li farem una feta sorpresa i el sorprendrem.

- Si no el telefones tu, ho faré jo.

12. Escriu el verb que es relacioni amb cada un dels noms següents.

- Culpar

- Reflexionar

- Col·lisionar

- Aterrar

- Decepcionar

17. Omple els buits amb el verb que correspongui, fer o donar:

- Jo faig un petó a l’avi i li dono les gracies.

- Em fa por anar al metge tot sol. M’hi acompanyes i fem un volt.

- Em fa fàstic que tu em donis la mà tan llefiscosa con la tens.

- En Pep va fer un crit que ens va espantar a tots. Em fa tanta ràbia que sigui tant cridaner!

- Clàudia, fes-li una abraçada de part meva i dona-li molts records.

20. Omple els buits amb les formes adequades dels verbs ser o estar:

- On és la Maria?

- Els pares estan un mes a Mallorca i nosaltres estem tots sols.

- No sé on son les claus; ahir estaven aquí.

- En Pep és a la oficina i s’hi està tot el matí.

21. Omple els buits amb les formes del verb ser o estar.

- Els nois son a l’escola i hi estan tot el dia.

- En Pau és simpàtic però el seu germà no ho és gens.

- Els músics estan preparant el concert per demà.

- La setmana passada els malfactors estaven detinguts per la policia.

23.- Completa les oracions

1.- al detall, a l’engròs

2.- de bon grat

3.-d’entrada

4.- a la fi

27.- Relaciona

1.- El terra esta fregat, camines de puntetes

2.- Caus per les escales camines a rodolons

3.- T’ha caigut un anella al terra camines a quatre grapes

4.- Jugues a la xarranca camines a peu coix

5.- Si un enemic t’amenaça amb un arma : camines de recules

35.- Omple els buits:

Gairebé, molt, bastant, tant, tan, potser, cap, molt, molta, tant.

36.- Tria la forma més adequada per a cada context:

a)massa, molta

b) gens

c) massa

d)prou

e)bastant, gens

f)massa

g) prou

37.- Omple els buits amb les formes que et convingui:

a)corrent, enlloc

b)mentres

c)enlloc, al hora

d)per tot, corrents

e) a l’hora, bé

f) mal, en lloc

38.- Corregeix els errors:

a)Potser el truco demà o potser vaig a veure’l

b)Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu

c)Amb les crosses has de caminar lentament

d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar

39 Completa les oracions següents amb les preposicions que calgui:

a)    Entre tu i jo ha una gran diferència: som de generacions diferents i ens relacionem sense prejudicis.

b)    El llibre sortirà editat a temps sense el retard dels autors amb el lliurament del text.

c)    Per tenir eines eficients i de consens serà difícil lluitar contra l’escalfament del planeta.

d)    Els intolerants fan que triïs entre dues opcions: o ets amb ells o contra ells.

e)    Estic d’acord amb la llei i actuo segons les disposicions legals.

f)      Anirem cap a el Camps base i a el refugi ens trobar-me amb els guies.

g)    El cotxe anava sense frens i s’estavellà contra una tanca.

h)    Fa anys que sóc a l’atur i sobrevisc sense gaires problemes.

i)       Amb les despeses del pis, hem de tenir en compte el cost de el cotxe nou.

j)       A Mataró el creixement urbanístic ha estat desmesurat.

k)     No visc a la ciutat però sense el cotxe hi arribo bé.

41 Omple els buits amb la preposició a quan calgui. Ves amb compte amb les contraccions:

a)    Si el consum de tabac no afectes tant a la població, no caldria fer tantes campanyes per conscienciar a els ciutadans.

b)    En entrar a la sala de conferències, el periodista va saludar a els assistents i va aprofitar l’avinentesa per fer una consulta a el delegat.

c)    Consultarem els serveis jurídics perquè ens ajudin a redactar una denúncia a les autoritats.

d)    Espera els companys i demana’ls si han vist al meu germà.

e)    Digueu a l’agent de la nova secció que convoqui els socis per a la setmana vinent.

f)      Hem cridat a el metge perquè faci una revisió al teu germà.

42 Completa les oracions següents amb una preposició, si cal:

a)    Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca a que li facin el buit.

b)    S’entossudeix en ser una persona íntegra i es nega a que el manipulin.

c)    S’ha adaptat bé a el grup però vacil·la en fer nous amics.

d)    Aspira a que el nomenin director i s’afanya per fer mèrits.

e)    S’oposen a que construeixin més urbanitzacions i confien en que el consistori s’avindrà a discutir el nou projecte.

f)      La tasca de salvament consisteix en evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se per a que tothom sigui reallotjat.

g)    Els ocupes s’oposaren a el desallotjament de la casa i s’arriscaren a que la policia entrés a la nit.

h)    Es preocupa que tot funcioni i està al cas de tot però prescindeix a que l’elogiïn.

44 Corregeix les errades relacionades amb el canvi i caiguda de preposicions:

a)    Ens amenaçà amb fer-nos fora de l’aula.

b)    Si t’acostumes a que els pares et facin els deures, no n’aprendràs.

c)    La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.

d)    El recepcionista s’oblida que havia d’avisar els clients de l’habitació.

e)    El filòsof dubtava que els assistents entenguessin adequadament el seu missatge ètic.

f)      Ja comptava en presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.

g)    Es va preocupar molt de que tothom estigués ben atès.

h)    Els joves van contribuir a que la rifa fos un èxit.

50 Completa les oracions següents amb locucions prepositives.

     a) En lloc de l’allotjament, el masover ens deixarà un petit refugi de pastors.

     b) Ha guanyat les oposicions a força d’estudiar molt.

     c) No pujarem al cim a causa de les baixes temperatures.

     d) Tothom ha lliurat el poema tret de tu.

     e) La sortida s’ha suspès per culpa de la vaga d’estudiants.

     f) La inflació ha baixat gracies a la bona política de control de preus.

     g) Va arribar a la cita amb puntualitat a pesar de el trànsit que hi havia.

     h) En interès de conciliar les tensions va agreujar la situació de conflicte.

     i) Malauradament a l’escalfament del planeta, les iniciatives són encara tímides i poc                                         eficients.

    j) Pel que fa al tema de les pensions, el govern no es posa d’acord.

53 Corregeix les formes incorrectes.

a)    No hi seré fins a mitjans de juliol.

b) En quant a la producció literària, el nombre d’obres esta creixent a un ritme lent

c) Es va construir una casa juntament al riu.

d) Estic sense feina degut a la saturació del mercat.

e) En relació amb les filtracions, cal investigar el departament de relacions públiques.         

ACTIVITATS TEMA 2

Pag 34

1Classifica els sons corresponents a les grafies destacades segons el tret sord/sonor:

Lituà: Sord

Francès: Sord

canadenc: Sord

portugués: Sord

finès: Sord

alemany: Sonor

català: Sonor

valencià: Sonor

grec: Sonor

aranès: Sonor

gironí: Sonor

danès:  Sonor

2 Classifica els sons corrresponents segons el punts d’articulació

quatre: Dental

roda: Alveolar

cotxe: cotxe

bona: Bilabial

lluna: Alveolar

girava: Palatal

peça: Bilabial

allunyar-se: Palatal

metzina: Bilabial

cassola: Alveolar

xalet: Palatal

Pag. 38

13. Pronuncia els mots i fixa’t si la grafia destacada es pronuncia amb oclusió o sense. Transcriu-la:

Abella: A[s]ella

Dau: [d]au

Quedar: que[δ]ar

Gat: [g]at

Pegar: pe[ɣ]ar

Bossa: [b]ossa

Guix: [g]ix

Abastar: a[s]astar

Aguantar: a[ɣ]uantar

Afganesa: af[ɣ]anesa

Caber: ca[s]er

Yogurt: io[ɣ]urt

Saber: sa[s]er

Paga: pa[ɣ]a

Dent: [d]ent

Gros: [g]ros

Indi: in[d]i

Gol: [g]ol

Goril·la: [g]oril·la

Educar: e[δ]ucar

Reguen: re[ɣ]en

Avellana: a[s]ellana

Fervor: fer[s]or

Regal: re[ɣ]al

Alba: al[s]a

Ordenar: or[δ]enar

Ingrate: in[g]rat

Adolescent: a[δ]olescent.

25. Completa els buits amb b o v

l’avi esta avorrit de que duu la cama embenada.

El baró arriba sempre tard, deixa la gabardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.

És probable que el cerebel dels humansevolucioni a partir de canvis incerts.

Han envernissat l’alcova del gavatx  que resideix a Biscaia.

L’Esteve ha canviat d’automobil i el condueix de manera ben desimbolta.

Al pavello fan proves per gravar nous compactes.

Pag 43

32 Transcriu el so en negreta fent atenció al so de darrere.

a) [z]: dos homes, dos dies

     [s]: dos trens, dos camions.

b) [ӡ]: feix de palla, feix ample

     [ʃ]: feix feixuc, feix car.

c)  [ʤ]: vaig amb tu, vaig bé

     [tʃ]: vaig sol, vaig content.

redacció desembre

Parlar en públic

La virtut de parlar davant una multitud de persones de vegades un ja la té al néixer, però de vegades no és així. Aquesta capacitat adoptable és apresa per molta gent per mitjà de professionals. Avui en dia per convèncer a la gent cal saber o conèixer la manera més adient de tractar-los en públic, les paraules adequades per produir el sentit més aproximat en cada frase, els canvis d’entonació i el llenguatge corporal, aquests són algunes de les components més importants en la comunicació.

Un exemple seria el del mateix president de l’estat espanyol, que va rebre consells d’un professional amb un cert prestigi vingut des d’Oxford. És evident que per ser president has de tenir aquesta capacitat per obtindré el recolzament de tots els ciutadans possibles.

En conclusió, saber parlar en públic es necessari en el món laboral, però indirectament és un acte que realitzem al dia dia.

Redacció novembre

L’amor en la música actual.

Anys enrere quan volies seduir una dona li podies fer un cançó o un poema que a grans trets ve a ser el mateix, ella  considerava l’enamorat un romàntic, una persona sensible que no tenia por d’expressar els seus sentiments. Avui en dia al fer aquest acte, quedes com un “friki” ,un clàssic, per la simple raó que  aparentes ser antiquat, sembla que avui en dia aquest romanticisme ha passat de moda.

Generalment les cançons d’amor únicament es fan  per un fi comercial, aquestes són les cançons que et queden, són les que escoltes, les que toquen aquella part de tu que encara que a vegades pensem que no existeix; aquelles que et quedes amb les ganes de tornar a escoltar.

És cert que quan estàs enamorat pots escriure una cançó preciosa, per què tot el que dius et surt del fons del cor, però en els temps actuals no tindria èxit en cap dels àmbits. La resposta és senzilla, en el camp comercial no es vendria per què no és cap cantant famós, i menys veient que les botigues de música estan buides i els programes per baixar arxius estan saturats. Desgraciadament no puc donar esperances a aquells qui volen realitzar obres musicals d’amor, només els hi queda escriure com un “hobbie “.  

Dictat 27/9/10

Salutacions informals.

Ens hem acostumat, de manera majoritària, a saludar-nos amb un informal"hola que tal", que aporta una naturalitat que sembla que no tingui un "hola, bon dia", sempre més formal. Tenim, però una fórmula igual de dinàmica i que no produeix del castellá aixì que no será una mala idea de redordar-la per fer-la servir"hola, com va?", que sempre podrem conjugar-la al plural per fer-la ancara més simpàtica."Ei, com anem?"