Acts 3 Avaluació

26 Digues si els elements subratllats formen part del Cd o no:


1No
2No
3Si
4Si
5No
6No
7Si
8Si
9No


27.- Pronominalitza el CD


Va portar-ne
Va porta'l
Va portar-me
Va portar'ls
Va portar-nos
Va portar-ne

29.- Corregeix les errades de les oracions següents:


Els clients
que compri pa. la coma fora
els joves
els amics
Act 39

39.- Fes el mateix


Va portar-los al Pep
Va portar-les al Pep
El va portar al Pep
La va portar al Pep


Envia'l a la nena
Envia-la a la nena
Envia'ls a la nena
Envia-les a la nena
Act 44

44.- Són CD o CR?


CD
CD
CD
CD
CR
CR
CR
CD
Act 48

48.- Són predicatius o circumstancials?

CP / CC / CC
CC / CP / CC
CC / CC / CP
Act 55

55.- Omple amb el pronom que convingui.


hi / hi
Hi
Hi
HI
Hi / hi


Activitats tema 6
Tema 6


Act. 2 i 3


2. Completa les oracions amb la forma adequada del pronom que s’indica en cada cas:



a) No em sembla bé que estigueu sempre fent-me la punyeta.
b) Sempre em saluda però avui no m’ha dit ni fava.
c) Avui m’has pres el pèl. Demà, però, me’n prendré la revenja.



a) Què et sembla si t’arregles una mica i et fas un bon pentinat?
b) No et queda bé aquest vestit, et fa massa prima i t’enfosqueix la cara.
c) Ara et trobes bé però hauries de fer-te les anàlisis que el metge et va demanar.



a) Va mirar-se al mirall i no va veure’s gaire bé. Tenia unes ulleres que s’allargassaven pòmuls avall.
b) S’asseuen malament i no es senten feliços explicant-se coses.
c) No se sent cap soroll. Tothom s’admira del silenci que hi ha.



a) Va trobar-nos sols i ens va voler acompanyar perquè ens animéssim.
b) No ens dius mai tota la veritat i hem decidit reunir-nos per canviar de delegat.
c) Va recollir-nos al port i va portar-nos a les atraccions. Ens ho vam passar d’allò més bé.


a) No us ho passareu bé si no sabeu divertir-vos sols.
b) Va trobar-vos tan excitats que no sabia com calmar-vos.
c) Us heu d’ajudar més i jo intentaré comprendre-us millor.


a) Porteu-lo cap aquí i estireu-lo al llit. L’hem de deixar dormir.
b) Deixa’l fer i no l’empipis més.
c) Poseu-lo en fresc i deixeu-l’hi una estona. Així el refredareu.


a) Mira-la que trista que està, sempre la ignores i no la invites mai a sopar. Convida-la avui.
b) No la recordo bé però sé que vaig estimar-la tant com la vaig arribar a odiar.
c) Fes-la fora. És una pesada. Fóra millor que la oblidessis.




a) Ahir els va buscar arreu i no va trobar-los enlloc.
b) Posa’ls aquí perquè aviat vindran a recollir-los. No els deixis a qualsevol banda.
c) Deixa’ls tranquils. Sempre els molestes i els faràs enrabiar.



a) N’agafaré una i te’n deixaré unes quantes per a tu.
b) De bolets, va collir-ne un bon grapat. Crec que no en va deixar cap
c) No en busquis que no en trobaràs.




3. Separa adequadament el pronom del verb i fes-ne la combinació correcta:



m’ho crec
recomana’ns-ho
te n’adones
me l’arregla
se’n separa
mira-te’l
porta’ns-la
se’l ven
senyaleu-vos-ho
me l’ensenya
pren-te’l
te’n donem





7. Completa els buits amb la combinació pronominal que s’indica i amb la forma adequada:


a) De la mare, no se’n separa mai i el pare no s’ho pot empassar. N’està gelós.
b) Te’n compraré moltes però acaba-te-les.
c) Va donar-los-en un bon grapat. Ara, crec que podrien retornar-li’n algunes.
d) Se’ls veu massa el llautó i la veritat, no s’hi miren gens.



18. Escriu la combinació pronominal en la forma adequada:


a) He trobat els apunts del Pep. Porta’ls-hi i no t’entretinguis.
b) Mira, hauries de dir-li que anul·li la visita al metge. Li ho diràs, si et plau?
c) He comprat les estores que la Laia m’havia demanat. Les hi portaràs?




Pàg. 158


22. Corregeix les construccions que no es puguin pronominalitzar amb la combinació els hi:


a) He corregit els exàmens dels primers i demà els els tornaré.
b) Als meus fills se’ls ha espatllat la televisió . El seu pare, però, els en comprarà una de nova.
c) Vam comprar molts regals al meu nebot. La setmana que ve els hi durem.
d) No vull que els pares sàpiguen la veritat. Si us plau, no els la diguis.
e) Fes el favor d’explicar als teus fills com ens vam conèixer. Els ho explicaràs, oi?




24. Completa amb el pronom o la combinació pronominal que calgui. Segueix la pauta d’orientació.


a) Una bala el colpejà, ben ferit el dugueren a l’hospital i allà la hi tragueren.
b) El van atabalar a preguntes. I l’inspector encara volia fer-li’n algunes més.
c) Si no vols que el Marc escampi el teu secret, no l’hi expliquis encara que ell te’l vulgui fer dir.
d) Com que les meves nebodes no tenen moto, els en compraré una a cada una.
e) Ells no portaven la documentació a sobre i, justament, un policia els la demanà.
f) Si necessiteu més articles de premsa, ja us en portaré més.
g) Si us agrada aquest quadre, podeu emportar-vos-el. Nosaltres ja ens en comprarem un altre.




26. Localitza els atributs i els complements predicatius. Escriu entre parèntesi el pronom adequat per substituir-los:


a) M’hi veig però m’hi sento
b) El meu cosí l’és.
c) Ja les són...
d) Marina, ho estàs i això ho és.






29. Assenyala els complements de règim verbal i els circumstancials i substitueix-los per pronoms febles:


a) És un pesat, sempre se’n queixa.
b) Vols anar-hi amb mi?
c) Es nega a assistir-hi.
d) S’hi asseu.
e) Se’n recorda.
f) T’hi poses? No n’hi ha.
g) No s’hi acostuma.

Paraula al text

2. Indica quin so o quins sons representa la grafia x dels mots següents:

a)    Xafogor [S]

b)   Mateix [3]

c)    Extrem [S]

d)   Índex [tS]

e)   Produeixin [S]

f)      Extret [S]

g)   Exclusivament [ks]

h)    Exacte [ks]

i)       Aproximadament [S]

4. Fes el plural dels mots següents.

a)    Índex  / índexs

b)   Risc  / riscs

c)    Predicció/ prediccions

d)   Àrea/  àrees

e)   Primavera /  primaveres

f)      Precipitació / precipitacions

g)   Costa / costes

5. Assenyala la irregularitat que conté el verb poder i conjuga’n el present de subjuntiu i l’imperatiu.

El verb poder s’escriu amb “o”,excepte en la 1ª persona del singular del present d’indicatiu, en el imperatiu i present de subjuntiu.

PRESENT DE SUBJUNTIU

Pugui                        Puguem

Puguis                      Pugueu

Pugui                        Puguin

IMPERATIU

-                Puguem

Pugues                     Pugueu

Pugui                        Puguin

6. Digues quin és el temps verbal que apareix per enunciar les predicacions. Busca exemples en el text.

Condicional de indicatiu

·        Podria.

·        Seria.

·        Podria haver-hi.

8. Assenyala la funció sintáctica dels elements subratllats:

a)    de predir:   Complement de Règim Verbal

b)   regionalitzats : Complement del Nom

c)    que oscil·len entre disminucions moderades i augment molt lleugers  Frase Subordinada

d)   complicada i incerta:  Complement Circumstancial de Mode

10. Defineix el verb predir i assenyala el valor del prefix pre-. Escriu-ne exemples.

PREDIR: Anunciar , alguna cosa que ha de succeir,amb do profètic, per conjectura.

PRE-:

Prefix que significa ‘davant’, ‘abans’ o que

Exemples:indica superioritat o excel·lència.

·        Presentar

·        Prescriure

11. Expressa amb altres paraules les frases següents:

a)    Les condicions climàtiques eren radicalment diferents a les actuals.

El clima abans era diferent.

b)   Actualment, doncs, les prediccions són cada cop més fiables.

Cada vegada es més fiable del que es prediu.

c)    A Catalunya, la precipitació podria no canviar significativament durant els propers anys.

A Catalunya, és possible que les precipitacions no varïin gaire.

12. Indica quins són els sinònims conceptuals del mot oscil·lar:

·        Vascular

·        Tremolar.

15. Identifica les característiques del text:

Connotatiu, objectiu, eina de transmissió, deliberatiu, 1a persona, sintagma verbal, concrets, percepció sensorial, condicional, perfectiu, modals, lògics.

16. Assenyala la funció de les negretes en la primera frase de cada paràgraf. Digues quina relació presenta amb la resta del paràgraf.

De frase en que comença.

Anexos

http://dlc.iec.cat/

www.enciclopedia.cat

Valoració personal

Crec que aquesta avaluació a estat mes entretinguda que les anteriors ja que em innovat amb el nou mètode de treball llapis al mig o altres com 1-2-4. El que he trobat complicat es estudia l’examen d’avaluació ja que entren molts temes, sort que a mesura que la meitat del temari, ja que ens havíem  examinat.

Error ortogràfic

Esquema tema 11

1 Grup social i fet comunicatiu.

• Sense la presencia d’altres individus no hi ha socialització.
• Els essers vius s’agrupen creant comunitats.
• El fet comunicatiu neix de la necessitat de relació.

2 La comunitat lingüística.

·        La relació del grup amb el medi genera unes formes d’organització social.

3.L’ús lingüístic

·        Conjunt de manifestacions verbals que s’emeten en una comunitat.

3.1 Les societats humanes.

·        S’ubiquen en un espai geogràfic.

·        Evolucionen al llarg del temps

·        Es distribueixen en grups socials

·        S’organitzen en xarxes socials.

·        Segueixen unes normes socials.

·        Es transformes per causes politiques, econòmiques, culturals...

4 La sociolingüística.

·        Estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi.

5 El contacte lingüístic.

·        La relació entre els origina diferents contactes lingüístics

6 Aproximació als fenòmens de contacte

6.1 El bilingüisme.

1.      individual

·        Actiu

·        Passiu

·        Simètric

·        Asimètric

·        Instrumental

·        Integrador

2.      Social

·        Limitat

·        Massiu

·        Oficial

·        No oficial

·        Neutre

·        Diglòssic

6.2 La disglòssia

·        Situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua

6.3 El conflicte lingüístic.

·        Monolingüisme en L1

·        Bilingüisme en L1 i L2

·        Monolingüisme en L2

7 Dinàmiques de contacte.

7.1 Els intercanvis comercials.

7.2 Les coquetes militars

·        Substitució lingüística.

·        Assimilació de la població dominant

·        Creació de llengües mixtes

7.3    Desplaçament de població.

   1.Substitucio de la llengua dels migrants.

• Quantificació de migrants
• Condició socioeconòmica dels migrants
• Tipus d’establiment
• Distancia entre les llengües en contacte
• Tipus de societat receptora.

  2. Substitució de la llengua dels autòctons.

vocabulari

ufanós -osa

1 adj. [LC] Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf!
2 adj. [LC] Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí!

inhòspit -a

adj. [LC] No acollidor, s’aplica especialment a un indret.

intel·ligible

1 adj. [LC] Que pot ésser entès o comprès. Un text no gaire intel·ligible. Un autor poc intel·ligible.
2 adj. [LC] Copsable pel sol intel·lecte. El sensible i l’intel·ligible.

emergent

1 adj. [LC] [GL] Que emergeix. Terrenys emergents. Rajos emergents.
2 adj. [LC] Resultant, com a conseqüència natural o lògica. Dany emergent.

maridatge

1 m. [LC] Casament d’una dona. Va despendre molts de diners en el maridatge de les seves tres filles.
2 m. [LC] Unió, enllaç. El maridatge de la fe amb la raó.
3 m. [HIH] Exacció que cobrava el rei per recollir cabals destinats al dot d’una filla o d’una germana.

transgredir

v. tr. [LC] Violar (una llei, un precepte, una ordre).

esquerp -a

1 adj. [LC] Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp.
2 adj. [LC] per ext. Un país esquerp.

dictat de març

La moda dels texans desgastats, està costant desenes de vides i milers de malats en països com Turquia, Bangladesh, Xina i l’Índia, on s’elabora la major part de la roba que  vestim. L’ONG Cetem denuncia que aquesta aparença de desgast s’aconsegueix en la majoria e casos mitjançant la perillosa tècnica de “sandblasting” que consisteix en aplicar sorra directament sobre la tela texana. Aquet mètode, prohibit a Europa l’any 1966, però encara lícit en altres països, és molt rentable per a les grans marques que ho utilitzen aprofitant la deslocalització de la seva producció.  

Activitats tema 11

1.      La creació de les llengües.

2.      Informar.

3.      a) Explicar les causes de la diversitat lingüística.

4.      1)En primer lloc, situa l’arribada de l’ Homo sapiens i el caracteritza.

2)En segon lloc, presenta l’evolució i els moviments de la primera espècie i com ho va fer.

3)Seguidament, explica que hem realitzat força evolucions pel que fa a les llengües i les principals raons.

4)Més endavant, fa un repàs de les generacions que han agut a la terra i la seva supervivència.

5)Abans d’acabar, proposa la idea d’aconseguir la “raça pura” i diferent mètodes.

6)Finalment, resumeix tot el text i en treu una conclusió.

7.      1)Ara fa més de cent mil anys, les terres centreorientals de l’Àfrica van tenir la sort de contemplar el naixement d’una nova espècie: l’ Homo sapiens.

(Introducció de la primera espècie humana a la terra)

2)La nova espècie, però, va néixer amb ànsies viatgeres.

(L’espècie és va dispersar pel món)

3)El resultat de tot plegat és que continuem sent la mateixa espècie; però és evident que som, també, rics en diferències i força rics, encara, pel que fa a les llengües.

(El fet de que l’espècie és separes pel món va crear noves cultures, i per tant, noves llengües)

4)Unes si mil llengües que reflecteixen la història d’una proesa: la supervivència de la nostra espècie en entorns d’allò més variats.

(La supervivència de l’espècie milers d’anys desprès)

5)I val a dir que, sense entrar en els dominis de la ciència-ficció, seria molt fàcil obtenir una “raça pura” i no caldria enginyeria genètica, ni cap laboratori dotat amb generositat, ni cap investigador de primera línia.

(La possible recreació de la “raça pura” mitjançant procreació entre germans i germanes)

6)Iguals i diferents, questa és la clau d’una aventura que va començar, ara fa quatre, cinc o sis mil generacions, en terres africanes.

(Conclusió de la creació de les llengües gràcies als moviments dels humans)

9.      L’espècie humana va néixer amb ànsies viatgeres; primer va conèixer el continent africà, després va treure el nas per terres asiàtiques, i finalment es va encuriosir per Europa.

10.  1)Perquè res no és estable.

2)El pas del temps queda potenciat per la separació geogràfica dels grups humans i per l’adaptació de cada poble al seu entorn i a les noves circumstàncies.

3)Els grups humans sempre s’han de barrejar.

11.  Naixement de l’espècie sapiens, expansió per les terres habitables, adaptació a l’entorn, separació geogràfica, distància temporal, aportacions de les generacions noves, influències d’altres llengües i derives misterioses.

Alternativa: Supervivència de la nostra espècie en entorns d’allò més variats.

13.  Perquè ha determinat el panorama lingüístic del nostre món.

16.  En primer lloc (introducció)

Pel que sembla

A més,

Finalment(conclusió)

17.  Per què hi ha llengües diverses al nostre món?

Amb aquesta pregunta el autor pot introduir el tema de la diversitat lingüística i seguidament explicar-lo.

Acts. tema 4

3. Corregeix les construccions de gerundi incorrectes.

- Arribà a la meta i va rebre una copa.

- El detingueren i li van posar una multa.

- Passejava pel bosc, i va trobar un camp.

- Ha rebut un cop i a quedat inconscient.

4. Completa les oracions següents amb el gerundi, en cas de que no sigui correcte, utilitza altres construccions.

- L’empenyé amb força i va caure estrepitosament.

- Va arribar al cim i va plantar una bandera.

- S’asseuen encongint les cames.

- El reconegué i el va saludar efusivament.

5. Completa les oracions següents amb el temps verbal que correspongui.

- Si tens un moment, vine a veure’m.

- Si tenies un problema, me l’avies explicat?

- Si no haguessis fet tard, nosaltres haguéssim tingut temps de veure en Marc.

- Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.

11. Completa les oracions següents amb els pronoms li o el.

- A en Pep li horroritza parlar en públic.

- No li afecta gens el que li diguin.

- Li farem una feta sorpresa i el sorprendrem.

- Si no el telefones tu, ho faré jo.

12. Escriu el verb que es relacioni amb cada un dels noms següents.

- Culpar

- Reflexionar

- Col·lisionar

- Aterrar

- Decepcionar

17. Omple els buits amb el verb que correspongui, fer o donar:

- Jo faig un petó a l’avi i li dono les gracies.

- Em fa por anar al metge tot sol. M’hi acompanyes i fem un volt.

- Em fa fàstic que tu em donis la mà tan llefiscosa con la tens.

- En Pep va fer un crit que ens va espantar a tots. Em fa tanta ràbia que sigui tant cridaner!

- Clàudia, fes-li una abraçada de part meva i dona-li molts records.

20. Omple els buits amb les formes adequades dels verbs ser o estar:

- On és la Maria?

- Els pares estan un mes a Mallorca i nosaltres estem tots sols.

- No sé on son les claus; ahir estaven aquí.

- En Pep és a la oficina i s’hi està tot el matí.

21. Omple els buits amb les formes del verb ser o estar.

- Els nois son a l’escola i hi estan tot el dia.

- En Pau és simpàtic però el seu germà no ho és gens.

- Els músics estan preparant el concert per demà.

- La setmana passada els malfactors estaven detinguts per la policia.

23.- Completa les oracions

1.- al detall, a l’engròs

2.- de bon grat

3.-d’entrada

4.- a la fi

27.- Relaciona

1.- El terra esta fregat, camines de puntetes

2.- Caus per les escales camines a rodolons

3.- T’ha caigut un anella al terra camines a quatre grapes

4.- Jugues a la xarranca camines a peu coix

5.- Si un enemic t’amenaça amb un arma : camines de recules

35.- Omple els buits:

Gairebé, molt, bastant, tant, tan, potser, cap, molt, molta, tant.

36.- Tria la forma més adequada per a cada context:

a)massa, molta

b) gens

c) massa

d)prou

e)bastant, gens

f)massa

g) prou

37.- Omple els buits amb les formes que et convingui:

a)corrent, enlloc

b)mentres

c)enlloc, al hora

d)per tot, corrents

e) a l’hora, bé

f) mal, en lloc

38.- Corregeix els errors:

a)Potser el truco demà o potser vaig a veure’l

b)Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu

c)Amb les crosses has de caminar lentament

d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar

39 Completa les oracions següents amb les preposicions que calgui:

a)    Entre tu i jo ha una gran diferència: som de generacions diferents i ens relacionem sense prejudicis.

b)    El llibre sortirà editat a temps sense el retard dels autors amb el lliurament del text.

c)    Per tenir eines eficients i de consens serà difícil lluitar contra l’escalfament del planeta.

d)    Els intolerants fan que triïs entre dues opcions: o ets amb ells o contra ells.

e)    Estic d’acord amb la llei i actuo segons les disposicions legals.

f)      Anirem cap a el Camps base i a el refugi ens trobar-me amb els guies.

g)    El cotxe anava sense frens i s’estavellà contra una tanca.

h)    Fa anys que sóc a l’atur i sobrevisc sense gaires problemes.

i)       Amb les despeses del pis, hem de tenir en compte el cost de el cotxe nou.

j)       A Mataró el creixement urbanístic ha estat desmesurat.

k)     No visc a la ciutat però sense el cotxe hi arribo bé.

41 Omple els buits amb la preposició a quan calgui. Ves amb compte amb les contraccions:

a)    Si el consum de tabac no afectes tant a la població, no caldria fer tantes campanyes per conscienciar a els ciutadans.

b)    En entrar a la sala de conferències, el periodista va saludar a els assistents i va aprofitar l’avinentesa per fer una consulta a el delegat.

c)    Consultarem els serveis jurídics perquè ens ajudin a redactar una denúncia a les autoritats.

d)    Espera els companys i demana’ls si han vist al meu germà.

e)    Digueu a l’agent de la nova secció que convoqui els socis per a la setmana vinent.

f)      Hem cridat a el metge perquè faci una revisió al teu germà.

42 Completa les oracions següents amb una preposició, si cal:

a)    Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca a que li facin el buit.

b)    S’entossudeix en ser una persona íntegra i es nega a que el manipulin.

c)    S’ha adaptat bé a el grup però vacil·la en fer nous amics.

d)    Aspira a que el nomenin director i s’afanya per fer mèrits.

e)    S’oposen a que construeixin més urbanitzacions i confien en que el consistori s’avindrà a discutir el nou projecte.

f)      La tasca de salvament consisteix en evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se per a que tothom sigui reallotjat.

g)    Els ocupes s’oposaren a el desallotjament de la casa i s’arriscaren a que la policia entrés a la nit.

h)    Es preocupa que tot funcioni i està al cas de tot però prescindeix a que l’elogiïn.

44 Corregeix les errades relacionades amb el canvi i caiguda de preposicions:

a)    Ens amenaçà amb fer-nos fora de l’aula.

b)    Si t’acostumes a que els pares et facin els deures, no n’aprendràs.

c)    La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.

d)    El recepcionista s’oblida que havia d’avisar els clients de l’habitació.

e)    El filòsof dubtava que els assistents entenguessin adequadament el seu missatge ètic.

f)      Ja comptava en presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.

g)    Es va preocupar molt de que tothom estigués ben atès.

h)    Els joves van contribuir a que la rifa fos un èxit.

50 Completa les oracions següents amb locucions prepositives.

     a) En lloc de l’allotjament, el masover ens deixarà un petit refugi de pastors.

     b) Ha guanyat les oposicions a força d’estudiar molt.

     c) No pujarem al cim a causa de les baixes temperatures.

     d) Tothom ha lliurat el poema tret de tu.

     e) La sortida s’ha suspès per culpa de la vaga d’estudiants.

     f) La inflació ha baixat gracies a la bona política de control de preus.

     g) Va arribar a la cita amb puntualitat a pesar de el trànsit que hi havia.

     h) En interès de conciliar les tensions va agreujar la situació de conflicte.

     i) Malauradament a l’escalfament del planeta, les iniciatives són encara tímides i poc                                         eficients.

    j) Pel que fa al tema de les pensions, el govern no es posa d’acord.

53 Corregeix les formes incorrectes.

a)    No hi seré fins a mitjans de juliol.

b) En quant a la producció literària, el nombre d’obres esta creixent a un ritme lent

c) Es va construir una casa juntament al riu.

d) Estic sense feina degut a la saturació del mercat.

e) En relació amb les filtracions, cal investigar el departament de relacions públiques.