domingo, 12 de diciembre de 2010

ACTIVITATS TEMA 2




Pag 34

1Classifica els sons corresponents a les grafies destacades segons el tret sord/sonor:

Lituà: Sord
Francès: Sord
canadenc: Sord
portugués: Sord
finès: Sord
alemany: Sonor
català: Sonor
valencià: Sonor
grec: Sonor
aranès: Sonor
gironí: Sonor
danès:  Sonor

2 Classifica els sons corrresponents segons el punts d’articulació


quatre: Dental
roda: Alveolar
cotxe: cotxe
bona: Bilabial
lluna: Alveolar
girava: Palatal
peça: Bilabial
allunyar-se: Palatal
metzina: Bilabial
cassola: Alveolar
xalet: Palatal

Pag. 38

13. Pronuncia els mots i fixa’t si la grafia destacada es pronuncia amb oclusió o sense. Transcriu-la:


Abella: A[s]ella
Dau: [d]au
Quedar: que[δ]ar
Gat: [g]at
Pegar: pe[ɣ]ar
Bossa: [b]ossa
Guix: [g]ix
Abastar: a[s]astar
Aguantar: a[ɣ]uantar
Afganesa: af[ɣ]anesa
Caber: ca[s]er
Yogurt: io[ɣ]urt
Saber: sa[s]er
Paga: pa[ɣ]a
Dent: [d]ent
Gros: [g]ros
Indi: in[d]i
Gol: [g]ol
Goril·la: [g]oril·la
Educar: e[δ]ucar
Reguen: re[ɣ]en
Avellana: a[s]ellana
Fervor: fer[s]or
Regal: re[ɣ]al
Alba: al[s]a
Ordenar: or[δ]enar
Ingrate: in[g]rat
Adolescent: a[δ]olescent.

25. Completa els buits amb b o v

l’avi esta avorrit de que duu la cama embenada.
El baró arriba sempre tard, deixa la gabardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
És probable que el cerebel dels humansevolucioni a partir de canvis incerts.
Han envernissat l’alcova del gavatx  que resideix a Biscaia.
L’Esteve ha canviat d’automobil i el condueix de manera ben desimbolta.
Al pavello fan proves per gravar nous compactes.


Pag 43

32 Transcriu el so en negreta fent atenció al so de darrere.

a) [z]: dos homes, dos dies
     [s]: dos trens, dos camions.
b) [ӡ]: feix de palla, feix ample
     [ʃ]: feix feixuc, feix car.
c)  [ʤ]: vaig amb tu, vaig bé
     [tʃ]: vaig sol, vaig content.

redacció desembre

Parlar en públic

La virtut de parlar davant una multitud de persones de vegades un ja la té al néixer, però de vegades no és així. Aquesta capacitat adoptable és apresa per molta gent per mitjà de professionals. Avui en dia per convèncer a la gent cal saber o conèixer la manera més adient de tractar-los en públic, les paraules adequades per produir el sentit més aproximat en cada frase, els canvis d’entonació i el llenguatge corporal, aquests són algunes de les components més importants en la comunicació.

Un exemple seria el del mateix president de l’estat espanyol, que va rebre consells d’un professional amb un cert prestigi vingut des d’Oxford. És evident que per ser president has de tenir aquesta capacitat per obtindré el recolzament de tots els ciutadans possibles.

En conclusió, saber parlar en públic es necessari en el món laboral, però indirectament és un acte que realitzem al dia dia.

Redacció novembre

L’amor en la música actual.

Anys enrere quan volies seduir una dona li podies fer un cançó o un poema que a grans trets ve a ser el mateix, ella  considerava l’enamorat un romàntic, una persona sensible que no tenia por d’expressar els seus sentiments. Avui en dia al fer aquest acte, quedes com un “friki” ,un clàssic, per la simple raó que  aparentes ser antiquat, sembla que avui en dia aquest romanticisme ha passat de moda.
Generalment les cançons d’amor únicament es fan  per un fi comercial, aquestes són les cançons que et queden, són les que escoltes, les que toquen aquella part de tu que encara que a vegades pensem que no existeix; aquelles que et quedes amb les ganes de tornar a escoltar.
És cert que quan estàs enamorat pots escriure una cançó preciosa, per què tot el que dius et surt del fons del cor, però en els temps actuals no tindria èxit en cap dels àmbits. La resposta és senzilla, en el camp comercial no es vendria per què no és cap cantant famós, i menys veient que les botigues de música estan buides i els programes per baixar arxius estan saturats. Desgraciadament no puc donar esperances a aquells qui volen realitzar obres musicals d’amor, només els hi queda escriure com un “hobbie “.