domingo, 12 de diciembre de 2010

ACTIVITATS TEMA 2




Pag 34

1Classifica els sons corresponents a les grafies destacades segons el tret sord/sonor:

Lituà: Sord
Francès: Sord
canadenc: Sord
portugués: Sord
finès: Sord
alemany: Sonor
català: Sonor
valencià: Sonor
grec: Sonor
aranès: Sonor
gironí: Sonor
danès:  Sonor

2 Classifica els sons corrresponents segons el punts d’articulació


quatre: Dental
roda: Alveolar
cotxe: cotxe
bona: Bilabial
lluna: Alveolar
girava: Palatal
peça: Bilabial
allunyar-se: Palatal
metzina: Bilabial
cassola: Alveolar
xalet: Palatal

Pag. 38

13. Pronuncia els mots i fixa’t si la grafia destacada es pronuncia amb oclusió o sense. Transcriu-la:


Abella: A[s]ella
Dau: [d]au
Quedar: que[δ]ar
Gat: [g]at
Pegar: pe[ɣ]ar
Bossa: [b]ossa
Guix: [g]ix
Abastar: a[s]astar
Aguantar: a[ɣ]uantar
Afganesa: af[ɣ]anesa
Caber: ca[s]er
Yogurt: io[ɣ]urt
Saber: sa[s]er
Paga: pa[ɣ]a
Dent: [d]ent
Gros: [g]ros
Indi: in[d]i
Gol: [g]ol
Goril·la: [g]oril·la
Educar: e[δ]ucar
Reguen: re[ɣ]en
Avellana: a[s]ellana
Fervor: fer[s]or
Regal: re[ɣ]al
Alba: al[s]a
Ordenar: or[δ]enar
Ingrate: in[g]rat
Adolescent: a[δ]olescent.

25. Completa els buits amb b o v

l’avi esta avorrit de que duu la cama embenada.
El baró arriba sempre tard, deixa la gabardina penjada a la biga i acaba les feines a corre-cuita.
És probable que el cerebel dels humansevolucioni a partir de canvis incerts.
Han envernissat l’alcova del gavatx  que resideix a Biscaia.
L’Esteve ha canviat d’automobil i el condueix de manera ben desimbolta.
Al pavello fan proves per gravar nous compactes.


Pag 43

32 Transcriu el so en negreta fent atenció al so de darrere.

a) [z]: dos homes, dos dies
     [s]: dos trens, dos camions.
b) [ӡ]: feix de palla, feix ample
     [ʃ]: feix feixuc, feix car.
c)  [ʤ]: vaig amb tu, vaig bé
     [tʃ]: vaig sol, vaig content.

redacció desembre

Parlar en públic

La virtut de parlar davant una multitud de persones de vegades un ja la té al néixer, però de vegades no és així. Aquesta capacitat adoptable és apresa per molta gent per mitjà de professionals. Avui en dia per convèncer a la gent cal saber o conèixer la manera més adient de tractar-los en públic, les paraules adequades per produir el sentit més aproximat en cada frase, els canvis d’entonació i el llenguatge corporal, aquests són algunes de les components més importants en la comunicació.

Un exemple seria el del mateix president de l’estat espanyol, que va rebre consells d’un professional amb un cert prestigi vingut des d’Oxford. És evident que per ser president has de tenir aquesta capacitat per obtindré el recolzament de tots els ciutadans possibles.

En conclusió, saber parlar en públic es necessari en el món laboral, però indirectament és un acte que realitzem al dia dia.

Redacció novembre

L’amor en la música actual.

Anys enrere quan volies seduir una dona li podies fer un cançó o un poema que a grans trets ve a ser el mateix, ella  considerava l’enamorat un romàntic, una persona sensible que no tenia por d’expressar els seus sentiments. Avui en dia al fer aquest acte, quedes com un “friki” ,un clàssic, per la simple raó que  aparentes ser antiquat, sembla que avui en dia aquest romanticisme ha passat de moda.
Generalment les cançons d’amor únicament es fan  per un fi comercial, aquestes són les cançons que et queden, són les que escoltes, les que toquen aquella part de tu que encara que a vegades pensem que no existeix; aquelles que et quedes amb les ganes de tornar a escoltar.
És cert que quan estàs enamorat pots escriure una cançó preciosa, per què tot el que dius et surt del fons del cor, però en els temps actuals no tindria èxit en cap dels àmbits. La resposta és senzilla, en el camp comercial no es vendria per què no és cap cantant famós, i menys veient que les botigues de música estan buides i els programes per baixar arxius estan saturats. Desgraciadament no puc donar esperances a aquells qui volen realitzar obres musicals d’amor, només els hi queda escriure com un “hobbie “.  

domingo, 24 de octubre de 2010

Dictat 27/9/10

Salutacions informals.
Ens hem acostumat, de manera majoritària, a saludar-nos amb un informal"hola que tal", que aporta una naturalitat que sembla que no tingui un "hola, bon dia", sempre més formal. Tenim, però una fórmula igual de dinàmica i que no produeix del castellá aixì que no será una mala idea de redordar-la per fer-la servir"hola, com va?", que sempre podrem conjugar-la al plural per fer-la ancara més simpàtica."Ei, com anem?"

Criteris d'Avaluació

Redacció (no corregida)

Informar no és comunicar


A simple vista no hi ha una diferència apreciable entre els conceptes informar i comunicar. És com diferenciar dos bessons, semblen iguals però quan els observes més, el seu caràcter és totalment diferent, doncs el mateix succeeix entre aquests dos mots.
El cert és que hi un abisme entre les paraules nomenades però amb un fons que els uneix, aquesta unió es que ambdós tenen l’objectiu de que un o varis espectadors escoltin a un parlant.
Un clar exemple d’informar seria els fars, imaginem la situació que estic a un veler i veig un far, doncs bé, la funció del far és informar als vaixells de la distància que hi ha fins la costa, però comunicar en canvi seria que ens digués com està la situació del port, quina és la vegetació marina, quin és el temps que fa normalment, etc.
Es a dir, el far ens informa de una indicació bàsica i important però la persona ens comunica aspectes més detallats i amb un punt important a destacar, el diàleg.





Óscar Farré Valentí.
2-10-10.
1r de Batx.
Jordi Viladrosa.
Llengua Catalana.

exercicis Tema 1

13 Transcriu els sons vocàlics d'aquests parells de paraules i pronuncial'ls adequadament:

a) tou/pou         t[ow] / p[ow]
b) bosc/fosc      b[ɔ]sc/ f[o]sc
c) com/ tomb     c[ɔ]m/ t[o]mb
d) cel/ fel           c[ɛ]l/ f[ɛ]l
e) pebre/ febre   p[ɛ]br[ә]/ f[e]br[ә]
f) pell/ vell          p[e]ll/ v[e]ll
g) sord/ bord    s[o]rd/ b[o]rd
h) lloc/ foc       ll[ɔ]c/ f`[ɔ]
i) cargol/ fesol  c[ә]rg[ɔ]ol/ f[ә]s[ɔ]l
j) arrel/estel    [ә]rr[ɛ]l/  [ә]st[ɛ]l
k) cent/ sent  c[e]nt/ s[e]nt
l) poder/ voler  p[u]d[ɛ]r/ v[u]l[ɛ]r
m) cova/ roba   c[ɔ]v[ә]/ r[ɔ]b[ә]
n) sol/ dol        s[ɔ]l/ d[ɔ]l
o) reina/ feina   r[ej]n[ә]/ f[ej]n[ә]
p) sona/ mona   s[ɔ]n[ә]/ m[o]n[ә]


14 Encercla la vocal tònica de les paraules destacades:

a) diumenge passat vam anar amb tota la colla al futbol.
b) Els víkings eren un poble molt guerrer.
c) L'enginyer va col·locar un termòstat a la calefacció.
d) A Catalunya, al final del XIX, la indústria tèxtil era hegemónica.
e) A la guerra del Golf Pèrsic, van llançar molts mísils.
f) L'Enric juga a hoquei i en Bernat a basquetbol.
g) Al mercat, els xandalls resulten a molt bon preu.

15 Subratlla la vocal tònica de les formes verbals destacades:

a) En Pep denuncia l'estat de les carreteres.
b) L'home del temps anuncia grans nevades per a la setmana vinent.
c) La societat repudia els maltractaments als infants.
d) No silenciïs els fets succeïts.

17 Encercla la síl·laba tònica dels moys destacats i accentua-la si la normativa ho permet:

a) El xofer va aixafar el xassís de l'autocat.
b) Es va fracturar l'omòplat.
c) Aquell general va morir d'un atac cardíac.
d) Aquella regió selvàtica era plena de rèptils.
e) Li agraden molt les novel·les políviaques.
f) Va guanyar una medalla d'or a les alimpíades.
g) Li ha sortit un eczema a la pell.
h) La miopia li augmentava una dioptria cada any.

19 Llegeix aquestes paraule i digues quina norma ortogràfica explica le grafies destacades:

a) masia: acaba en a perquè és un mot femení.
b) amable:  és adjectiu d'una terminació acabat en -ble.
c) Classe: és una exepció ja que és femení acabat en -e.
d) Ballem: s'escriu amb a perquè en posició tònica es pronuncia [a].
e) Arbre: és masculí acabat en -e.
f) Trobes, la vocal àtona de les terminacions verbals s'escriu amb e quan va seguida d'una consonat o una semivocal.
g) Cus: els verbs cosir, escopir, tossir, s'escriuen amb u quan es troba en posició tònica.
h) Portava: s'escriu amb la mateixa vocal del lexema en tota la conjugació.
i) Miro: la vocal àtona de les terminacions verbals s'escriu amb o en posició final de mot.
j) Canvia: terminació verbal en què la vocal àtona nova seguida de cap més so.
k) Vine: la tercera p del segon dels verbs córrer, venir s'escriu amb -e final.
l) Rentaves: la vocal àtona de les terminacions verbals s'escriu amb e quan va seguida d'una consonant o una semivocal.

21 Omple els buits amb la grafia corresponent:

A Grècia hi ha més de tres-centes seixanta illes. No totes són habitades, és clar, i moltes són illots deserts que només visiten les gavines. D'altres que podrien ser qualificades d'illetes, són una mica més grans; com que no tenen aigua ni recursos tampoc són habitades o nomes ho són per cabres salvatges.

23 Completa aquestes frases amb a o e segons convingui:

a) Quina meravella, la resplendor del sol!
b) L'assassí, un home sense afaitar, estava assegut en un racó de l'ambaixada.
c) Enyorava sense rancor els moments viscuts amb ell.
d) L'assemblea va acordar fer una nova avalució de l'avaria.

24 Completa aquestes paraules amb la grafia corresponent de la vocal neutra.

Treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, Sardenya, canelons, estendard, monestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat.


25 Omple els buits d'aquestes formes verbals amb a o e segons que convingui:

a) trauràs
b) jec
c) naixia
d) distrauré
e) treu
f) extraiem
g) nascuts
h) distrec
i) nasquérem
j) naixem
k) contrec
l) bestrauré
m) traient
n) renaixem
o) trec
p) retrauríem

26 Completa els buits d'aquestes frases amb la grafia adient:

a) L'Emprar i l'Esteve treballen en una empresa a la Cerdanyola.
b) En el nostre viatge a l'Empordà vam visitar les ruïnes d'Empúries.
c) La ciutat de Terrassa organitza cada any un cicle de concerts de jazz.
d) Vam fer un viatge amb iot per la costa mediterrània fins a Begur.

28 Omple els buits d'aquestes formes verbals amb o o u, segons que convingui:

a) recollirás
b) tus
c) sortitia
d) cus
e) escopiria
f) sobresurt
g) escup
h) surt
i) sobresortim
j) tossim
k) escollim
l) sortir
m) cull
n) recollim
o) cisit
p) descosís

30 Completa aquestes frase amb o o u segons que convingui:

a) Vam muntar la joguina sense presses.
b) La tramuntana bufa amb força a l'Empordà.
c) Va costar molt de sofocar aquell  foc a la muntanya.
d) La joventut sospira i sofreix per aconseguir un títol.
e) No cal fer compliments amb aquest individu.
f) Desa la ploma i els retoladors a l'estoig.
g) És un dia calorós, ens rostirem!
h) El joglar Joan cantava com un rossinyol.
i) Quin assortit de botifarres!
j) El cònsol va enviar torró a romania.
k) No crec que puguem suportar-ho.
l) La xerrada de l'ateneu és molt avorrida.
m) Comprarem un gerro i una coberteria.
n) El joier m'ha ensenyat el robí.

32. Completa aquestes frases amb pseudoderivats.

a) La higiene bucal diária es imprescindible per tenir cura de la boca.
b) Vaig lleigir en el diari un titular que em va cridar molt l'antenció.
c) Els millors escriptors del pais han concorregut al premi Josep Pla.
d) Donada l'afluencia de turistes, les línies aèries han doblat els seus valors a l'illa.
e) El president del banc mundial va visitar Barcelona.
f) El ministre va rebre els integrants del cos consular acreditats a la ciutat.
g) L'actriu feia una interpretacio molt dolça del personatge protagonista.
h) L'angle de curvatura era insufient per al bon funcionament de la màquina.
i) Les plantes reben els seus nutirients a traves de les arrels.